La Memòria històrica del Campus Mundet / Gemma Tribó (coord.) ; Andreu Besolí, Aram Monfort, Maribel Ollé



Barcelona : Horsori, 2009
162 p. : il. ; 23 cm (Quaderns per a l'anàlisi, 26) 
Bibliografia. Cronologia.
ISBN 9788496108592

Els Camps de concentració franquistes a Catalunya : el cas de Granollers / Aram Monfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 141-161 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant la guerra, els colpistes van posar en marxa un complex sistema per classificar tots els capturats a mesura que el front avançava. L'objectiu era identificar individualment els milers de capturats i, en funció d'aquesta classificació, poder castigar els desafectos, ja fos a través dels batallons de treballadors o a través de les presons. Aquest enorme procés classificador es va fer als camps de concentració i va perdurar després de l'1 d'abril de 1939. La depuració sociopolítica va ser tan eficient que, a partir del 1940, els recintes concentracionaris van ser la peça fonamental per reprimir els homes que havien de purgar la seva desafecció fent el servei militar en unitats de càstig. Granollers, juntament amb tretze localitats catalanes més, va formar part d'aquest engranatge repressor amb el funcionament d'un camp de concentració durant la immediata postguerra.

Els Camps de concentració franquistes a la provincia de Lleida / Aram Montfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 7 (2016) , p. 115-128 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Resum. Resums en català i anglès.

Arxiu Nacional de Catalunya. 2015. Guia de la sèrie documental "Procediments judicials militars (Sumaríssims) 1939-1980" de l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona / [ressenya de:] Aram Monfort
Monfort i Coll, Aram


En: Franquisme i Transició : Revista d'Història i de Cultura. [Lleida], núm. 4 (2016) , p. 328-334 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Guia de la sèrie documental "Procediments judicials militars (Sumaríssims) 1939-1980" de l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona / A cura d'Enric Tarradellas Pret; dirigit per Àngels Bernal Cercós; pròleg de Francesc Balada i Bosch. Sant Cugat del Vallès, 2015

La Depuració franquista dels advocats de Barcelona (1939-1945). Una aproximació a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona de la postguerra / Aram Monfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: Franquisme i Transició : Revista d'Història i de Cultura. [Lleida], núm. 1 (2013) , p. 127-213 (Documents) 
Notes a peu de pàgina. Inclou transcripció d'expedients de depuració. Resums en català i anglès.

L'entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona marcà una ruptura en la història de la ciutat i, per extensió, de les institucions catalanes. El funcionament de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) durant la postguerra n'és un clar exemple. L'objectiu de l'article és, en primer lloc, mostrar com s'organitzà el Col·legi després de la guerra; en segon lloc, analitzar qui va constituir el nou poder en la institució, i, en tercer lloc, evidenciar com des del primer moment les noves autoritats de l'ICAB tenien la ferma voluntat de depurar el Col·legi per assegurar-se l'absoluta fidelitat sociopolítica dels col·legiats. La depuració fou un llarg procés que s'inicià la primavera de l'Año de la Victoria quan, al marge de qualsevol disposició ministerial, la Junta de Govern incità que es presentessin denúncies per actuacions "inmorales" en l'exercici de la professió. No va ser, però, fins a la primavera del 1940 -gràcies a l'ordre corresponent del Ministeri de Justícia- que es creà el Tribunal Depurador i s'implantà un protocol depurador degudament reglamentat per mitjà de les declaracions jurades i la celebració de vistes públiques. Aquest llarg procés esporgador culminà al començament del 1945 amb la clausura del Tribunal. Sis anys més tard, després d'haver resolt uns 1.600 expedients, el Col·legi ja era inqüestionablement afecte al Caudillo i a la Nueva España.

Rubí : de la dictadura a la democràcia : novembre 2014 - febrer 2015 : Museu Municipal Castell (MMUC) / [textos: Raül Aguilar Cestero, Aram Monfort i Coll i Pere Ysàs i Solanes ; coordinadors: Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtia (UAB), Museu Municipal Castell]
Aguilar Cestero, Raül


[Rubí] ; Bellaterra : Museu Municipal Castell : CEFID-UAB, 2014
64 p. : il. ; 16 * 21 cm

Articulando la represión : el campo de concentración de Horta, la Modelo y las prisiones habilitadas. Barcelona 1939 / Aram Monfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: VI Encuentro de Investigadores sobre el Franquismo : Zaragoza 15, 16 y 17 de noviembre de 2006. Zaragoza : [s.n.], [2007]. p. 953-963

Barcelona en postguerra 1939-1945 / Francesc Vilanova (Dir.) ; Eulália Pérez Vallverdú, Mireia Capdevila Candell, Aram Monfort



Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Efadós : Fundació Carles Pi i Sunyer, , 2014
240 p. : il. ; 27 cm
ISBN 9788498505436 (Ajuntament)
ISBN 9788415232629 (Efadós)
ISBN 9788415196006 (Fundació Carles Pi i Sunyer)

75 anys després que les tropes franquistes van entrar a Barcelona, en el tram final de la Guerra Civil, fotografies i documents veuen la llum com a testimonis d'una de les èpoques més dures i tràgiques per a la ciutat i els seus habitants.

Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979 / [Ressenya de:] Aram Monfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: Desafectos : Revista d'història crítica, núm. 3 (2002)  (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Marín i Corbera, Martí. Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979 / Martí Marin. Lleida : Pagès Editors, 2000

Los Campos de concentración franquistas y su funcionamiento en Cataluña / Aram Monfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: Hispania. Madrid. Vol. 69, núm. 231 (2009) , p. 147-178

Els camps de concentració van ser l'instrument principal amb què l'Exèrcit franquista va començar la classificació sociopolítica dels capturats en el transcurs de la guerra. A Catalunya, aquest sistema va començar a funcionar durant la primavera de 1938, coincidint amb l'estabilització del front en territori català. A partir de l'anàlisi del funcionament d'aquests camps catalans, pretenem explicar com partint d'una experiència bèl·lica, amb el final de la guerra i l'inici de la postguerra, el Nou Estat va adequar aquest sistema extrajudicial a la necessitat de continuar mantenint, a partir de criteris sociopolítics, la separació entre els espanyols.

Barcelona 1939: ocupació i repressió militar [Fitxer informàtic] / Aram Monfort i Coll ; directora
Monfort i Coll, Aram


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2009
Dirigida per: Molinero, Carme. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Lletres, Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2007
Un fitxer electrònic
ISBN 9788469265079

L'objectiu d'aquesta investigació ha estat triple: en primer lloc, explicar l'ocupació franquista de la ciutat de Barcelona; en segon lloc, explicar la història del camp de concentració d'Horta; i, en tercer lloc, comprendre la relació entre el camp de concentració i les presons d'homes de la capital catalana des de la caiguda de la ciutat fins al tancament del recinte concentracionari d'Horta l'abril del 1940 -les presons provisionals van ser clausurades entre 1942 i 1944- per, d'aquesta manera, entendre el funcionament de la repressió franquista prèvia als consells de guerra. Per poder arribar a entendre com va funcionar el camp de concentració de la capital catalana en primer lloc ha calgut explicar com l'exèrcit franquista planifica l'ocupació de la ciutat i, a partir d'aquest moment, entendre com es gestiona la ciutat, tant a nivell militar com civil amb la creació d'una Jefatura de los Servicios de Ocupación que estarà vigent fins l'agost del 1939. En segon lloc, tenint en compte que el fenomen concentracionari no és exclusiu de Barcelona, calia comprendre què eren, com funcionaven i, sobretot, per què servien els camps de concentració franquistes durant la guerra i la immediata postguerra. Un cop situat en l'espai, en el temps i en la funcionalitat el camp de concentració de la ciutat comtal, el darrer aspecte tractat ha estat la relació del camp de concentració amb les presons barcelonines (la Model, Sant Elies, El Cànem i el Palau de les Missions); així s'ha aconseguit entendre com es complementava el sistema concentracionari i el penitenciari a la ciutat ocupada.

Barcelona 1939: el Camp de concentració d'Horta / Aram Monfort
Monfort i Coll, Aram


Barcelona : L'Avenç, 2008
280 p. : il. col. ; 23 cm (Assaig) 
Bibliografia.
ISBN 978-84-88839-25-1

El 26 de gener de 1939 l'exèrcit de Franco ocupava Barcelona. Començava així un període de repressió freda, sistemàtica i organitzada, que va tenir un dels seus primers graons en l'establiment d'una sèrie de camps on es concentraven els presoners de guerra amb la finalitat de classificar-los pel seu grau d'adhesió al nou règim i decidir-ne el seu destí, que podia ser el retorn a casa però també la presó o l'enviament als batallons de treballadors forçats. A la ciutat de Barcelona, i fins a la primavera de 1940, va funcionar el camp de concentració de presoners d'Horta, establert en els pavellons inacabats de la Casa de Caritat i on es van arribar a amuntegar milers de presoners en precàries condicions de vida. A partir d'un important coneixement de fonts militars fins ara inèdites, aquest llibre perfila amb minuciositat el funcionament logístic de la repressió franquista a la Barcelona de la immediata postguerra, tot explicant com va ser ocupada la ciutat, mostrant com va implantar-s'hi el Nuevo Estado, reconstruint la història del camp de concentració d'Horta i assenyalant la relació d'aquest recinte concentracionari amb les diferents presons de la ciutat (la Model, i les presons habilitades de Sant Elies, el Cànem i el Palau de les Missions). D'aquesta manera, el llibre se situa en l'encreuament de la voluntat de recuperació de la memòria democràtica i la necessitat de dotar-la de coneixements històrics rigorosos sobre l'abast de la repressió política, social i cultural que inicià un llarg temps de silenci.

Barcelona 1939: ocupació i repressió militar / Aram Monfort i Coll; directora: Carme Molinero Ruiz
Monfort i Coll, Aram


Dirigida per: Molinero Ruiz, Carme. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2007
428 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina.

Horta 1939: El camp de concentració de Barcelona / Aram Monfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 311 (març 2006), p. 42-49 : il. (Recerques. D'ahir) 
Notes. Referències bibliogràfiques.

Durant la guerra civil i la immediata postguerra, l'exèrcit franquista va utilitzar els camps de concentració com a primer graó de la cadena repressiva. Dels quinze camps que hi va haver a Catalunya, un dels més importants i poc coneguts va ser el d'Horta, a Barcelona, situat en la inacabada Casa de Caritat i que va funcionar des de l'ocupació de la ciutat fins al 2 de gener de 1940.

Història gràfica de la Tenería Moderna Franco-Española / [ressenya de] Aram Monfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: Lauro : revista del Museu de Granollers. Granollers, núm. 20 (2001) , p. 82-84 : il.
Ressenya de:
. Història gràfica de la Tenería Moderna Franco-Española. Cent anys de la Pelleria a Mollet del Vallès / coordinat per Pere Ysàs. Barcelona : Fundació Cipriono Garcia : Arxiu Històric de la CONC, 1999